ADQUISICIÓ DE RUTINES I ACCEPTACIÓ DE LÍMITS

 

Molts dels nens que creixen sense una rutina diària o sense límits, a partir dels tres o quatre anys són difícils de manejar. Estan constantment provant fins a on poden arribar, intentant sortir-se amb la seva, especialment si estan jugant, o fent alguna cosa que els agrada molt. També es resisteixen a assumir les seves responsabilitats, com per exemple, recollir les joguines.

Mares i pares han d’invertir molta energia per aconseguir que aquests nens facin cas. Els han de cridar, renyar, i sovint acaben castigant-los. I tots acaben esgotats: els nens per estar desafiant als pares i els pares per tractar d’aconseguir que els nens els obeeixin.

Moltes famílies no s’adonen que invertir una mica de temps en establir una rutina diària i establir certs límits quan els nens són petitons, els facilitarà molt la vida familiar en el futur.


"La rutina diària és per als nens el que les parets són per una casa, els dóna fronteres i dimensió a la vida. Cap nen es sent còmode en una situació en la qual no sap què esperar. La rutina dóna una sensació de seguretat. La rutina establerta dóna un sentit d’ordre del qual neix la llibertat." (R. Driekurs) 

Els límits indiquen al nen que totes les activitats tenen una durada, per tant, acaben en algun moment. Com la frase denota: "pots fins aquí, però més enllà, NO." 

Exemples de límits:
- Pots jugar fora fins a l’hora de sopar.
- Pots veure la televisió des de les 4 fins a les 6 de la tarda.
- A les 9:00 de la nit te n’has d’anar a dormir. 

Quan hauríem de començar amb la rutina diària i els límits? 

Quan els nens són petitons, la rutina diària es va establint des de pocs dies després de néixer i és a través de la rutina diària que els nostres bebès entren en contacte amb un cert ordre. Més endavant, a poc a poc, es van introduint alguns límits. 

La rutina diària al principi és molt senzilla, ja que segueix les necessitats físiques del nen: se l’alimenta sis o set vegades durant les 24 hores, o sigui cada tres o quatre hores. Donar el pit o el biberó duu aproximadament una hora amb el canvi de bolquer. A poc a poc, el bebè i la seva mare van desenvolupant un patró d’horari de menjars. 

És important que el bany es faci a la mateixa hora cada dia perquè formi part de la rutina diària.  Per què és important la rutina diària? Perquè l’infant va internalitzant l’ordre de la rutina i la repetició i la constància de l’horari li van donant certa seguretat davant la incertesa de la vida. 

Cap als sis mesos l’infant menja cinc vegades al dia i dorm entre sis i vuit hores durant la nit. És molt important que des d’ara intueixi que hi ha una nit o període de descans més llarg, sense claror i amb menys soroll que durant el dia.  

L ’hora de dormir. 

Establir l’hora de dormir des dels set o vuit mesos és una de les coses més importants que poden fer uns pares, tant per a ells com per al seu fill/a més endavant. Suposem que vostè escull per posar al seu fill a dormir les 20:30. És una hora i un costum que el seu fill/a pot mantenir durant l’etapa preescolar i durant l’escola primària. Aixa vostè pot assegurar-se de què el seu fill/a dormirà les deu hores que necessita per aconseguir un bon descans. Un dels problemes de molts infants avui en dia és que no dormen suficient i el seu rendiment a l’escola és baix. 

El fet d'establir una hora per a ficar al llit al seu fill/a aviat i mantenir-la no és fàcil, especialment per a uns pares que són pares per primera vegada. Però els beneficis són enormes!!! Primerament assegura el descans del seu fill i després, una vegada que el seu fill s'hagi ficat al llit, els pares tindran temps per a ells.

A mesura que el bebè va creixent la rutina diària es tornarà més complexa. S'inclouran l'hora de la migdiada, les hores de televisió, les sortides al parc infantil i, a poc a poc, es van introduint les normes de conducta i d'higiene i els límits.
Alguns exemples de límits:
-  " Abans d'anar al parc o abans de ficar-se al llit, cal recollir les joguines."
-  "Cal rentar-se les mans abans de cada menjar."
-  "Pots veure únicament certs canals de televisió i solament certs programes."
-  "Després de les 8 del vespre ja no pots veure la televisió."

Pautes per posar límits: 

• Es pot exigir als nens petits que obeeixin sense necessitat que coneguin tots els arguments. 

• És fonamental ser molt concrets en les peticions que els pares fan als menors: no demanar-li “que es porti bé”, ja que resulta una petició massa àmplia; hem de concretar més, per exemple li demanarem que “reculli les seves joguines”, “que es renti les dents havent dinat”, etc. 

• Oferir opcions del tipus “Prefereixes dutxar-te ara o havent sopat?” Posar límits no exclou que li permetem triar entre dues opcions que nosaltres pensem que són correctes i/o coherents. L'acte de triar els fa sentir més responsables i importants. 

• Fer constar la regla d'una forma impersonal: “Són les vuit, és hora de fer la tasca”, així el conflicte no ho tindrà amb nosaltres, sinó amb el rellotge. 

• Ser ferms en les nostres decisions. Evitar amenaces buides. Quan els diem per exemple, “si no reculls ens quedarem a casa”, hem de ser conscients de que ho haurem de complir; si no ho fem perdrem credibilitat i respecte. És molt important no cedir davant les seves més mínimes pressions. 

• Mai hem d'insultar-los. Seria un atac directe a l'autoestima del nen i perdríem punts en la nostra pròpia dignitat. Hem de ser capaços de fer-li veure que estem empipats amb la situació, no amb ell, i això és, fonamentalment, el que volem que comprengui. 

• No hem de sermonejar. Renyar amb sermó representa per als nens un monòleg repetitiu i monòton, pel que molt aviat deixaran d'escoltar. 

• No fer servir cap classe de violència -verbal, gestual o física- i sí la Intel·ligència Emocional. El que de debò volem és que els nostres fills aprenguin a dominar les seves emocions i que aconsegueixin les seves metes d'una manera raonada. Mitjançant el diàleg hem d'ajudar-los a la construcció de les seves pròpies idees.